La crisi provocada pel brot d’hantavirus en el creuer MV Hondius, que a primers de maig va haver d’atracar a les illes Canàries, va mobilitzar sistemes sanitaris i mitjans de comunicació de tot el món. En aquest context, Clyype va ser present a l’illa de Tenerife i va ser un dels actors actius en la gestió de protecció respiratòria en situacions epidèmiques.
Mitjans com el rotatiu espanyol ABC han reflectit l’arribada dels primers afectats i les mesures preses a l’aeroport de Tenerife. També el Diari de Girona i la web de l’Ajuntament de Girona van recollir respectivament la presència dels equipaments de Clyype en els dies en què les autoritats van gestionar els turistes infectats del creuer.
TV i ràdio de diferents països —com una cadena russa IZ o la cadena TG1 (Itàlia)— o el programa L’Altaveu de RTVE a Catalunya, van presentar la tecnologia de Clyype, destacant com a equip de protecció respiratòria tubeless de nova generació, adaptat a entorns de risc biològic elevat.
Aquesta narrativa mundial d’alerta sanitària ha servit de marc per mostrar solucions com Clyype com a resposta coherent a escenaris de risc de transmissió aèria.
Clyype: una resposta per reptes globals
L’equip de Clyype combina un sistema filtració bidireccional del 99,8%, amb presió positiva (PAPR), filtres d’inhalació TH3 de màxima protecció i filtres d’exhalació propis, tot integrat en un dispositiu de cap que substitueix equips més antics i menys segurs.
Jordi Bellvehí, CEO de MedTech Catalonia i impulsor de Clyype, remarca en un post a LinkedIn que anar a Tenerife “no ha estat només una decisió comercial, sinó una resposta a la necessitat de recomanar un equip integral de màxima seguretat davant virus d’aquesta gravetat”.
Davant l’hantavirus, sosté Bellvehí, no és suficient una mascareta convencional; es requereixen equips integrals de protecció respiratòria, com Clyype.
